Eix Immobiliari

Girona és una ciutat plena d’història, però també de relats populars que han ajudat a donar caràcter als seus carrers, places i edificis. De fet, la mateixa pàgina de cultura popular de l’Ajuntament recorda que les llegendes, les rondalles i les anècdotes són cròniques populars de la vida de la ciutat, i que Girona en té moltes.

Algunes tenen segles d’antiguitat i d’altres són més modernes, però totes formen part de l’imaginari gironí. Si vols conèixer una Girona més misteriosa i més evocadora, aquestes són cinc llegendes que val la pena descobrir.

1. La bruixa de la Catedral

Probablement és la llegenda més coneguda de Girona. Segons la tradició popular recollida per l’Ajuntament, una bruixa llançava pedres contra la gent que assistia a les processons de la ciutat. El dia de Corpus, quan estava a punt de tornar-ho a fer, una veu va sentenciar: “Si pedres tires, pedres tiraràs i en pedra et convertiràs”. I així, la bruixa va quedar transformada en la gàrgola que encara avui es pot veure a la girola de la Catedral.

És una llegenda molt gironina perquè combina càstig, religiositat popular i una presència física ben visible al monument. No és només una història: és també una figura real de la Catedral que continua despertant la curiositat de qui la descobreix.

2. La Cocollona

La Cocollona és una de les llegendes més singulars de Girona, i també una de les més modernes. Fonts municipals expliquen que es tracta d’una llegenda apòcrifa creada per Emili Massana, i que aquest personatge és un monstre gironí que neda pel riu Onyar les nits de lluna plena. En una altra referència oficial de Girona Temps de Flors s’explica que el nom va néixer d’associar “cocodril” i “papallona”.

Justament aquesta barreja impossible és el que fa tan atractiva la Cocollona: una criatura fantàstica, entre tendra i inquietant, que ja forma part de la memòria popular de la ciutat. Encara que sigui una llegenda més recent que d’altres, avui és inseparable del repertori llegendari gironí.

3. En Banyeta

A la plaça del Vi, molt a prop de l’Ajuntament, hi ha un petit cap de pedra que els gironins coneixen com en Banyeta. Segons fonts municipals, antigament a la plaça s’hi feia mercat, i la llegenda s’ha relacionat amb aquest indret. La mateixa fitxa d’art públic de l’Ajuntament recull també la creença que qui toca amb el seu nas el nas d’en Banyeta veu perdonats els deutes.

És una d’aquelles figures petites que pot passar desapercebuda si no te l’ensenyen, però que un cop la coneixes ja no oblides. Té aquell encant de les llegendes urbanes que viuen enganxades a la pedra i al costum popular.

4. El cap que es mossega la llengua

A la porta d’accés al saló de plens de l’Ajuntament de Girona hi ha una figura ben curiosa: un cap que es mossega la llengua. L’obra consta al catàleg d’art públic municipal amb el nom de Mossegar-se la llengua, d’autoria desconeguda, i està datada el 1605.

El més interessant és que, segons un recurs educatiu del mateix Ajuntament basat en les llegendes de Girona, aquesta figura és “ben bé un misteri”: no se sap qui la va posar, ni quan, ni què volia dir exactament. I és precisament aquest desconeixement el que la converteix en una de les imatges més suggeridores i enigmàtiques del centre de la ciutat.

5. El Tarlà de l’Argenteria

La cinquena llegenda que triaria és la del Tarlà, una de les figures més típiques de Girona. L’Ajuntament explica que és un ninot penjat al carrer d’Argenteria que fa giravoltes, vestit de joglar i amb esquellerincs al barret. La llegenda diu que, durant un episodi de pesta, el carrer va quedar aïllat i els veïns estaven tristos i avorrits; aleshores un veí anomenat Tarlà els entretenia fent tombarelles.

És una història menys fosca que les anteriors, però molt estimada perquè parla d’alegria, de barri i de capacitat de fer més suportables els moments difícils. Per això el Tarlà és avui una icona festiva de Girona.

Conclusió

Les llegendes de Girona donen una altra dimensió a la ciutat. La bruixa de la Catedral, la Cocollona, en Banyeta, el misteriós cap de l’Ajuntament i el Tarlà no són només històries curioses: són una manera de mirar Girona amb més imaginació, més detall i més complicitat.

Quan passeges per Girona sabent aquestes històries, la ciutat canvia. Cada racó sembla explicar alguna cosa, i això és part del seu encant més especial.